L'entrada que avui escric crec que interessarà més als docents que als alumnes. Tractaré de defensar la meva opinió de que els debats i la controvèrsia són un recurs molt interessant per utilitzar a classe de ciències, i que, per la seva naturalesa interdisciplinar, afavoreixen l'establiment de relacions entre coneixements de camps diversos, potenciant un aprenentatge significatiu i globalitzador.
A l'hora de plantejar la temàtica de la WebQuest que us presentava a l'entrada anterior, tenia clar que volia que fós sobre alguna controvèrsia relacionada amb la ciència, que és un tema que m'agrada bastant. Vaig trobar uns quant articles útils i vaig estar donant voltes a assumptes com l'energia nuclear, la homeopatia i la medicina alternativa, el moviment antivaccins, la sobrepoblació i el control de la natalitat, el canvi climàtic, crisi del petroli i els bio i agrocombustibles...
Del que he pogut llegir sobre el tema, utilitzar la controvèrsia social en relació a la tecnociència, contribueix de manera positiva a l'alfabetització científica de l'alumnat i atorga a aquesta un vertader sentit i finalitat: formar als joves per a participar responsablement en la societat.
Si es revisa la bibliografia sobre aquesta matèria, es pot comprovar que l'ús de la controvèrsia sociocientífica com a recurs didàctic és recurrent. Són moltes les investigacions i propostes que s'han fet en aquest sentit (España i Prieto, 2009; Jarman i McClune 2000), i molts els que consideren que els problemes sociocientífics poden ser un recurs molt apropiat per a preparar a la ciutadania per responsabilitzar-se del planeta i actuar en conseqüència en el nou context global.
Els riscos per a la societat que poden suposar els avenços científics i tecnòlogics plantejen la necessitat ètica i política de que els ciutadans puguin participar del debat i la presa de decisions al respecte (Acevedo et al., 2005). És per aixó que l'alfabetització científica, l'educació en valors i el foment de la participació pública són imperatius democràtics.
Jiménez Aleixandre (2010) anomena problemes o qüestions sociocientífiques a aquelles disjuntives socials que sorgeixen i estan basades en nocions científiques, però que es relacionen amb aspectes socials, ètics, polítics i ambientals. A l'article de Jiménez i Liso (2001) es parla de que la discrepància entre els diferents actors i forces socials (empreses, opinió pública, científics, mitjans de comunicació, administració, etc.) que participen en el procés genera un debat socio-ètic que afecta a tota la ciutadania. Normalment aquest debat es crea al voltant de les fronteres de la tecnociència, és a dir, al voltant d'avenços i temes emergents que obren noves possibilitats i plantegen noves qüestions ètiques (Marco-Stiefel, 2003). És aquí on hem d'incidir com a docents, doncs aquests temes ens fan reflexionar sobre el futur del planeta i de la nostra espècie, i per tant, contribueixen a la formació i el foment de l'interés i la cultura científica en els futurs ciutadans per a que siguin capaços de prendre decisions de cara als reptes socials i científics que estan per venir.
L'enfocament CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) cerca formar a la ciutadania per a que pugui participar de manera responsable i crítica a la presa de decisions en matèria tecnocientífica. Amb un plantejament CTS el que es posa en relleu són les relacions de la ciència i la tecnologia amb la societat i la vida quotidiana. Es tracten, doncs, temes com els condicionants socials que influeixen en el desenvolupament de la tecnociència i els impactes que la ciència i la tecnologia poden tenir sobre la societat (Acevedo et al., 2005). Consider que avui en dia aquest hauria d'ésser l'enfocament de qualsevol classe de ciències perquè permet dur a l'aula i treballar a partir del debat sobre problemes d'actualitat més o menys propers a la realitat de l'alumne, problemes que afecten o podran afectar als joves durant la seva vida. Conseqüentment, aquest enfoc promou l'aprenentatge significatiu de l'estudiant, contextualitzant els continguts curriculars per a que pugui conèixer i comprendre millor el món que l'envolta, la societat en què viu i les opcions que té com a ciutadà.
És important que els ciutadans tinguin coneixements sobre la naturalesa i la dinàmica de la ciència i no només coneixements científics, és a dir, que tinguin idees sobre el context històric i social en què es desenvolupa el coneixement científic, el seu funcionament, els valors implicats, la naturalesa de la comunitat científica, la controvèrsia o els mètodes de validació. Tot aquest metaconeixement, la comprensió d'aquesta naturalesa, permetrà prendre decisions més raonades sobre qüestions públiques tecnocientífiques i probablement farà més factible la participació ciutadana responsable en tals assumptes.
La finalitat de l'alfabetització científica seria doncs formar una ciutadania més interessada en la ciència que pugui intervenir més i millor en les decisions contemporànees, en aspectes que van des del control i orientació de les prioritats científiques i tecnològiques del país, a les decisions més personals relacionades amb la salut i el consum.
Per a Zeidler (2002), els problemes sociocientífics ofereixen tot allò que propugna l'enfocament CTS i, a més, afegeixen factors com la dimensió ètica de la ciència, el raonament moral i el desenvolupament emocional de l'estudiants (España i Prieto, 2009). Per tractar aquests problemes es mobilitzen diversos recursos cognitius, com el coneixement cientificotècnic i altres components com la moralitat, sentiments, actituds, creences i valors. Les controvèrsies sociocientífiques venen acompanyades molt sovint de problemes morals.
Per tant, aquests tipus d'activitats al voltant de la controvèrsia sociocientífica constitueixen un bon exemple de la relació que té l'ensenyament de ciències amb l'educació en valors. Qüestionar el que sabem, examinar arguments, sopesar afirmacions que es contradiuen, o fer judicis abans de prendre decisions contribuirà al desenvolupament cognitiu, de l'esperit crític i del pensament moral i ètic dels alumnes.
En resum, tot i que tradicionalment han tengut poca presència, la controvèrsia i el debat a l'aula és un context adequat per contribuir a la alfabetització científica i l'educació en valors des d'un enfocament CTS.
En fi, si voleu llegir més sobre el tema, a continuació deixaré els enllaços a tres articles que m'han servit per escriure aquesta entrada.
ACEVEDO, J. A. [et al.] (2005) - Naturaleza de la ciencia y educación científica para la participación ciudadana. Una revisión crítica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. ISSN 1697-011X. Vol. 2, nº 2, p. 121-140. Recuperat a partir de https://repositorio.ipcb.pt/handle/10400.11/1321
Gràcies per les referències!
ResponderEliminar