Uep!

Com que sé que és la única persona que en aquest punt llegirà aquest blog, volia enviar-li una salutació a la profe del màster que ens ha demanat obrir un espai virtual (potser com aquest) com a activitat d'avaluació de la seva assignatura. Li dedic un gran:

Durant la seva assignatura hem descobert les possibilitats que ofereixen les TIC en provisió de recursos per a l'ensenyament. En particular li agraeixo l'aportació dels laboratoris virtuals i les webquest, tot un descobriment! A part d'això, no pensava mai que obriria un blog perquè no tenia ni idea de sobre què escriure i (mira tu per on!) ara crec que em podria enganxar. A més, anar deixant un registre del que vaig fent podria ser-me d'utilitat a mi o altres en un futur.

Bé, fins aquí l'entrada d'avui! I ara, si em disculpeu...

Bona nit i fins aviat!

El sistema immunitari

Hola! Avui vull compartir-vos un esquema que he fet amb Mindmup, una eina per crear mapes conceptuals online que m'agrada bastant. A part de poder "punyir" moltes coses, crear prsentacions basades en un mapa conceptual o esquema, tens l'opció de publicar el mapa durant 6 mesos de manera gratuïta, baixar-te'l en diferents formats, extreure'n una part (per exemple, només les anotacions en un processador de text), fer una espècie de presentació amb la que desplaçar-se sobre l'esquema... Encara estic descobrint tot el que es pot fer! 

M'estic preparant el tema del sistema immunitari per impartir-lo a 2n de batxillerat durant el meu període de pràctiques. El sistema immunitari és increïblement complex i jo, que sóc ambientòloga, el vaig estudiar per darrera vegada precisament a segon de batxiller, així que us podeu imaginar la meva cara tractant de desxifrar i comprendre el contingut de la unitat didàctica corresponent al llibre que utilitzen al meu centre de pràctiques.

Desenes de tipus de cèl·lules i molècules amb múltiples funcions interactuant per via d'una infinitat de cascades de reaccions químiques, actuant en equip per combatre els agents infecciosos que amenacen la salut del nostre organisme. La complexitat del sistema immunitari és increïble, però sens dubte fascinant quan acabes per entendre quatre coses sobre el seu funcionament. Cercant informació complementària a Internet me n'he adonat de que el tema està molt simplificat en relació al coneixement que existeix sobre el tema. No he volgut anar molt més enllà del que s'inclou a la UD de la programació de la meva tutora per manca de temps, no d'interès personal! Tampoc és qüestió de saturar els alumnes... Si estudien Biologia o Medicina ja s'hi trobaran!

A mi els esquemes m'han funcionat molt bé per estudiar, i sempre els havia fet a mà per ús exclusiu meu, plens d'abreviacions i notes. Amb aquesta eina que he utilitzat aquesta vegada he aconseguit crear un esquema monstruós però net i estructurat, amb notes explicatives, que es pot plegar i desplegar per diferents nodes. Fins i tot es poden adjuntar fotografies! Aquest pas, però, el tenc pendent de fer encara.  

Aquí us el deix. Si feis doble clic sobre els nodes, aquest es pleguen o despleguen. Podeu consultar les anotacions també. Crec que pot servir tant a altres profes com a suport gràfic per anar desenvolupant el tema (jo he pensat fer-ho així, amb imatges i animacions complementant l'explicació), o fins i tot a algun estudiant que li vagi bé estudiar estudiar amb esquemes fets per altra gent.

I per acabar, un vídeo de Kurzgesagt que m'agrada, sobre el sistema immunitari:

Podria servir d'introducció o és massa mirar les animacions i llegir subtítols a la vegada? La velocitat a la que parla el narrador i relata fet és moderada tirant a ràpida, jo em vaig saturar d'informació i vaig haver de mirar-ho vàries vegades. He provat a reduir la velocitat però queda ben estrany, així que crec que es podria utilitzar quan ja s'hagin vist i treballat tots els continguts que inclou, com una manera de motivar-los i ajudar-los a visualitzar la resposta immunitària amb una animació divertida. Què en pensau?

Adéu i fins aviat!

Simulacions interactives

Un dia, cercant laboratoris virtuals per fer un treball d'una assignatura del màster de formació del professorat vaig descobrir la pàgina web de PhET. Segons el que ens diuen a la pàgina principal, PhET Interactive Simulations és un projecte que es du a terme des de la Universitat de Colorado, als Estats Units, que crea simulacions gratuïtes sobre ciències. Les simulacions estan basades en una extensa investigació educativa i introdueixen als alumnes dins una espècie de joc on aprenen explorant i descobrint.

Hi ha una gran varietat de temàtiques disponibles per a l'ensenyement de les matemàtiques, la física, la química, les ciències de la Terra i la biologia. Val la pena fer-lis una ullada. Aquestes simulacions representen els processos de manera gràfica i senzilla i permeten la manipulació de variables, per això crec que són una bona manera d'il·lustrar i treballar d'una manera entretinguda conceptes complexos i abstractes.

Són molt interessants per als profes de biologia i geologia els simuladors que ha desenvolupat el PhET. N'hi ha molts i estan força bé: l'expressió gènica, la transcripció de l'ADN i la síntesi de proteïnes, el metabolisme cel·lular, la membrana cel·lular i els canals de la membrana, les neurones i el seu funcionament... Fins i tot, deixant de banda el món de les cèl·lules sens dubte fascinant però, si se'm permet la crítica, amb un pes sobredimensionat al currículum, hi ha també simulacions bastant ben fetes sobre el funcionament dels glaciars i el clima, l'efecte hivernacle, la tectònica de plaques i la selecció natural.

Les simulacions s'han de descarregar, i la majoria funcionen amb Java o Flash. Moltes d'aquestes simulacions tenen disponible una versió traduïda, en cas de que vos interessi. A més, per si no enteneu com funciona la simulació o no estau massa inspirats per dissenyar una activitat amb ella, cada simulació vé amb una sèrie de documents d'interés pels profes: el manual d'ús de la simulació i diverses activitats que altres professors han fet en base a la simulació i han compartit pel benefici de tots! Pots trobar-ne una que s'adapti al que tu cerques o que et doni una idea de com treure-li profit per promoure l'aprenentatge dels teus alumnes.

La controvèrsia sociocientífica

L'entrada que avui escric crec que interessarà més als docents que als alumnes. Tractaré de defensar la meva opinió de que els debats i la controvèrsia són un recurs molt interessant per utilitzar a classe de ciències, i que, per la seva naturalesa interdisciplinar, afavoreixen l'establiment de relacions entre coneixements de camps diversos, potenciant un aprenentatge significatiu i globalitzador.

A l'hora de plantejar la temàtica de la WebQuest que us presentava a l'entrada anterior, tenia clar que volia que fós sobre alguna controvèrsia relacionada amb la ciència, que és un tema que m'agrada bastant. Vaig trobar uns quant articles útils i vaig estar donant voltes a assumptes com l'energia nuclear, la homeopatia i la medicina alternativa, el moviment antivaccins, la sobrepoblació i el control de la natalitat, el canvi climàtic, crisi del petroli i els bio i agrocombustibles...

Del que he pogut llegir sobre el tema, utilitzar la controvèrsia social en relació a la tecnociència, contribueix de manera positiva a l'alfabetització científica de l'alumnat i atorga a aquesta un vertader sentit i finalitat: formar als joves per a participar responsablement en la societat.

Si es revisa la bibliografia sobre aquesta matèria, es pot comprovar que l'ús de la controvèrsia sociocientífica com a recurs didàctic és recurrent. Són moltes les investigacions i propostes que s'han fet en aquest sentit (España i Prieto, 2009; Jarman i McClune 2000), i molts els que consideren que els problemes sociocientífics poden ser un recurs molt apropiat per a preparar a la ciutadania per responsabilitzar-se del planeta i actuar en conseqüència en el nou context global.

Els riscos per a la societat que poden suposar els avenços científics i tecnòlogics plantejen la necessitat ètica i política de que els ciutadans puguin participar del debat i la presa de decisions al respecte (Acevedo et al., 2005). És per aixó que l'alfabetització científica, l'educació en valors i el foment de la participació pública són imperatius democràtics.

Jiménez Aleixandre (2010) anomena problemes o qüestions sociocientífiques a aquelles disjuntives socials que sorgeixen i estan basades en nocions científiques, però que es relacionen amb aspectes socials, ètics, polítics i ambientals. A l'article de Jiménez i Liso (2001) es parla de que la discrepància entre els diferents actors i forces socials (empreses, opinió pública, científics, mitjans de comunicació, administració, etc.) que participen en el procés genera un debat socio-ètic que afecta a tota la ciutadania. Normalment aquest debat es crea al voltant de les fronteres de la tecnociència, és a dir, al voltant d'avenços i temes emergents que obren noves possibilitats i plantegen noves qüestions ètiques (Marco-Stiefel, 2003). És aquí on hem d'incidir com a docents, doncs aquests temes ens fan reflexionar sobre el futur del planeta i de la nostra espècie, i per tant, contribueixen a la formació i el foment de l'interés i la cultura científica en els futurs ciutadans per a que siguin capaços de prendre decisions de cara als reptes socials i científics que estan per venir.

L'enfocament CTS (Ciència, Tecnologia i Societat) cerca formar a la ciutadania per a que pugui participar de manera responsable i crítica a la presa de decisions en matèria tecnocientífica. Amb un plantejament CTS el que es posa en relleu són les relacions de la ciència i la tecnologia amb la societat i la vida quotidiana. Es tracten, doncs, temes com els condicionants socials que influeixen en el desenvolupament de la tecnociència i els impactes que la ciència i la tecnologia poden tenir sobre la societat (Acevedo et al., 2005). Consider que avui en dia aquest hauria d'ésser l'enfocament de qualsevol classe de ciències perquè permet dur a l'aula i treballar a partir del debat sobre problemes d'actualitat més o menys propers a la realitat de l'alumne, problemes que afecten o podran afectar als joves durant la seva vida. Conseqüentment, aquest enfoc promou l'aprenentatge significatiu de l'estudiant, contextualitzant els continguts curriculars per a que pugui conèixer i comprendre millor el món que l'envolta, la societat en què viu i les opcions que té com a ciutadà.

És important que els ciutadans tinguin coneixements sobre la naturalesa i la dinàmica de la ciència i no només coneixements científics, és a dir, que tinguin idees sobre el context històric i social en què es desenvolupa el coneixement científic, el seu funcionament, els valors implicats, la naturalesa de la comunitat científica, la controvèrsia o els mètodes de validació. Tot aquest metaconeixement, la comprensió d'aquesta naturalesa, permetrà prendre decisions més raonades sobre qüestions públiques tecnocientífiques i probablement farà més factible la participació ciutadana responsable en tals assumptes.

La finalitat de l'alfabetització científica seria doncs formar una ciutadania més interessada en la ciència que pugui intervenir més i millor en les decisions contemporànees, en aspectes que van des del control i orientació de les prioritats científiques i tecnològiques del país, a les decisions més personals relacionades amb la salut i el consum.

Per a Zeidler (2002), els problemes sociocientífics ofereixen tot allò que propugna l'enfocament CTS i, a més, afegeixen factors com la dimensió ètica de la ciència, el raonament moral i el desenvolupament emocional de l'estudiants (España i Prieto, 2009). Per tractar aquests problemes es mobilitzen diversos recursos cognitius, com el coneixement cientificotècnic i altres components com la moralitat, sentiments, actituds, creences i valors. Les controvèrsies sociocientífiques venen acompanyades molt sovint de problemes morals.

Per tant, aquests tipus d'activitats al voltant de la controvèrsia sociocientífica constitueixen un bon exemple de la relació que té l'ensenyament de ciències amb l'educació en valors. Qüestionar el que sabem, examinar arguments, sopesar afirmacions que es contradiuen, o fer judicis abans de prendre decisions contribuirà al desenvolupament cognitiu, de l'esperit crític i del pensament moral i ètic dels alumnes. 

En resum, tot i que tradicionalment han tengut poca presència, la controvèrsia i el debat a l'aula és un context adequat per contribuir a la alfabetització científica i l'educació en valors des d'un enfocament CTS.

En fi, si voleu llegir més sobre el tema, a continuació deixaré els enllaços a tres articles que m'han servit per escriure aquesta entrada.

ACEVEDO, J. A. [et al.] (2005) - Naturaleza de la ciencia y educación científica para la participación ciudadana. Una revisión crítica. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias. ISSN 1697-011X. Vol. 2, nº 2, p. 121-140. Recuperat a partir de https://repositorio.ipcb.pt/handle/10400.11/1321

ESPAÑA, E., PRIETO, T. (2009) - Educar para la sostenibilidad: el contexto de los problemas socio-científicos. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias - 2009, 6(3) pp. 345-354. Recuperat a partir de https://rodin.uca.es/xmlui/handle/10498/9904

DÍAZ MORENO, N., & JIMÉNEZ LISO, M. R. (2011). Las controversias sociocientíficas: temáticas e importancia para la educación científica. Revista Eureka Sobre Enseñanza Y Divulgación De Las Ciencias, 9(1), pp. 54-70. Recuperat a partir de https://reuredc.uca.es/index.php/eureka/article/view/2751

Webquest sobre Enginyeria Genètica

Hola a tots i a totes! Aquí us deix un enllaç a la WebQuest que he creat amb Google Sites. 

He volgut fer una activitat competencial que planteja un problema: escriure un article d'opinió sobre la manipulació genètica. A partir de les fonts d'informació textuals i audiovisuals que es faciliten, l'estudiant ha d'anar submergint-se en el tema i la seva controvèrsia per resoldre la tasca amb un posicionament raonat on es reflecteixi tot el que ha après. Més aviat que voler fomentar una opinió favorable o contrària a les aplicacions de l'enginyeria genètica, la intenció és que l'alumne s'informi i elabori una opinió pròpia a partir de la informació disponible i els seus propis valors i idees.

Aquesta WebQuest està pensada per a que els alumnes de Biologia de 2n de batxillerat de manera individual treballin els següents continguts del bloc "Genètica i evolució" del currículum oficial de les Illes Balears:

• L’enginyeria genètica: principals línies actuals de recerca. 
• Organismes modificats genèticament.
• Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica i de les noves teràpies gèniques.

Els objectius d'aquesta activitat són:

• Analitzar i valorar informació procedent de diverses de fonts disponibles a la xarxa.
• Conèixer els avenços més recents en l'àmbit de l'enginyeria genètica i les aplicacions que se'n deriven.
• Valorar les implicacions ètiques i socials dels descobriments més recents en aquest camp.
• Formar una opinió pròpia i argumentar-la de manera fonamentada i raonada.
• Potenciar el desenvolupament de l'esperit crític.
• Participar del debat social i la polèmica en torn a la modificació genètica d'éssers vius.

Coneixements previs:

• La genètica molecular o química de l’herència. Identificació de l’ADN com a portador de la informació genètica. 
• Concepte de gen. 
• Replicació de l’ADN. Etapes de la replicació. Diferències entre el procés de replicació d’eucariotes i procariotes. 
• L’ARN: tipus i funcions. 
• L’expressió dels gens. Transcripció i traducció genètiques en procariotes i eucariotes. 
• El codi genètic en la informació genètica. Les mutacions. Tipus. Els agents mutagènics.
• Genètica mendeliana. Teoria cromosòmica de l’herència.
• La selecció natural. Principis. Mutació, recombinació i adaptació.

Tot i que l'activitat pot ser molt més profitosa amb aquestes nocions prèvies, també es pot utilitzar com a punt de partida per a la introducció d'aquests continguts. Tot depèn de com ho plantegem.

He considerat que aquesta activitat es podria dur a terme en un màxim de quatre sessions de 55 minuts a l'aula ordinària (en cas de disposar d'ordinadors per a tothom) o la d'informàtica, o bé com a feina individual per fer a casa. Només és necessari un ordinador amb connexió a internet i un compte a Google, tot i que un paper i llapis o bolígraf poden ser útils per prendre notes també.

Crec que seria molt de profit promoure un debat a classe quan s'hagi finalitzat la tasca, per tal de que els alumnes interaccionin i intercanviin punts de vista, tot enriquint l'aprenentatge.

Què us sembla?

Fins aviat!

Benvinguts!

He decidit obrir aquest blog amb la finalitat de compartir notícies, curiositats i altres recursos interessants per a l'ensenyament de les ciències a l'educació secundària. Per ara em dedicaré a escriure i compartir recursos de temàtica molt general en relació a la Biologia, la Geologia, les Ciències de la Terra i el Medi Ambient i les seves implicacions socials, però no puc saber si m'acabaré inclinant cap a algun tema en concret. Tractaré d'indicar el nivell al que va dirigida l'entrada si es tracta d'una activitat, basant-me en la complexitat del tema que tracti i els continguts del currículum de cada etapa. 

M'agradaria en aquesta primera entrada fer un petit homenatge al que va ser per mi l'inici de tot en la meva relació amb les ciències. Els més joves potser no ho coneixeran, però durant els anys 80 es va emetre a Espanya una sèrie televisiva de temàtica científica que va tenir molt d'èxit entre el gran públic. Es deia Cosmos, i la protagonitzava el doctor Carl Sagan com a narrador, el qual també n'era coautor i guionista principal. Aquest astrofísic va ser un dels millors divulgadors científics que han existit. Les coses que contava i la manera en què ho feia, amb tanta passió, fascinaven l'espectador i despertaven la curiositat i l'interès pel coneixement i la ciència.

Mon pare tenia tota la col·lecció de capítols en VHS i me'ls posava sovint quan no podia estar massa pendent de mi. Jo em quedava bocabadada amb les imatges de l'Univers, i les coses que contava en Sagan feien volar la meva imaginació. Crec que aquesta sèrie va tenir molta influència sobre mi, i part de la responsabilitat de que jo triés estudiar ciències la té aquest divulgador. Sagan és aquell professor apassionat i eloquent que a mi algun dia m'agradaria ser.

A Pale Blue Dot (un punt blau pàl·lid) és un fotografia feta per la sonda Voyager 1 l'any 1990, en la que es pot observar un diminut punt blau, la Terra, en un univers fosc i immens. Carl Sagan va ser qui va demanar fer aquesta foto de abans de que la sonda perdés de vista la Terra per sempre. En el següent vídeo podem escoltar la seva reflexió sobre la imatge:

"La nostra arrogància, la il·lusió de que tenim una mena de posició privilegiada a l'Univers és desafiada per aquest pàl·lid punt de llum. El nostre planeta és un solitari gra de pols entre la gran obscuritat còsmica que tot ho envolta. En tota aquesta vasta foscor no hi ha indicis de que l'ajuda vendrà de cap banda per salvar-nos de nosaltres mateixos."

Cal recordar que Cosmos data dels darrers anys de la Guerra Freda, quan gran part de la població vivia preocupada per la tensió que hi havia entre Estats Units i la URSS, i aquest fet es fa palès durant tota la sèrie. Però aquesta crida a cuidar la Terra, l'únic lloc on de moment podem viure, és encara vàlida 30 anys després en un conext de crisi ambiental a escala planetària. 

L'educació en general, i l'ambiental en concret, és per mi una eina clau per a formar una societat més conscient i amb més recursos per enfrontar els reptes actuals i futurs de l'humanitat. Intentaré aportar el meu petit gra d'arena, doncs.

Fins aviat!